Pedagogia aplicada a cada alumne segons les seves necessitats

El propi títol d’aquesta entrada, extret textualment de l’article com a punt referencial a tractar, és molt delatador del seu propi significat. S’entén per sí mateix, i és que la pedagogia ha de prendre les decisions adequades dins l’entorn escolar on es produeix el procés d’ensenyança-aprenentatge. La funció del docent és la de decidir aquestes accions. L’article tracta en aquest punt l’avaluació. Volem aturar-nos en aquest punt, ja que esmenta un fet molt interessant i alhora molt cert. Diu “l’avaluació de la institució escolar s’ha de basar en el valor afegir (valor relatiu entre assoliments i condicions inicials), no en els resultats absoluts”, això vol dir que no sempre es pot avaluar de la mateixa manera, ja que serà més o menys difícil assolir uns objectius en funció de les condicions en les quals es realitza el procés d’ensenyança-aprenentatge. Correspon a d’altres institucions fer que les condicions siguin el més semblants possibles. Cal, en definitiva, obtenir uns resultats escolars en sentit ple, que ajudin en el desenvolupament cultural de la persona, enfront del resultat de sentit restrictiu, que es basa simplement en les qualificacions i les acreditacions acadèmiques.

Martí Teixidó parla d’una seqüència evolutiva de quatre passos en la perspectiva funcional de l’ensenyament.

Primerament, parla de la funcionalitat, la qual comença per l’interès (Escola Activa). Això vol dir que els infants i els adolescents han de mostrar un interès personal de cara a l’aprenentatge i és funció del docent despertar aquest interès. Han de mirar d’aproximar aquests interessos a les necessitats. Despertarà doncs un sentiment de motivació en l’alumne.

Seguidament, cal considerar el terme eficiència. Per mantenir el que s’havia assolit en el primer pas del procés, cal tenir en compte el rendiment personal de l’alumne, i ajudar-lo a progressar en la mesura que sigui possible.

En el tercer pas trobem el nivell d’aprenentatge. L’alumne hauria d’assolir uns objectius en unes determinades edats per tal de tenir una referència del seu procés i poder seguir-lo.

Arribats a aquí, tenim que l’alumne està interessat, ha assolit un bon rendiment personal i arriba al nivell d’aprenentatge. 

Entrem doncs en el quart i últim pas del procés, la creativitat d’aprenentatge. Cal ser creatius en l’aprenentatge per tal que aquells alumnes amb capacitats manifestes puguin gaudir d’activitats d’aprenentatge d’aplicació, mes complexes i més creatives. Sinó, aquests alumnes podrien arribar al punt d’avorrir-se i no dedicar el temps necessari a la feina i finalment perdre tot lo aconseguit en els anteriors passos.