Hi ha una gran
diversitat de pràctiques pedagògiques, emprades en diferents filosofies i
propostes basades en explicacions sociològiques, psicològiques, econòmiques i
històriques. Aquestes pedagogies han de reforçar-se amb accions en la pràctica
que validin les seves propostes d’ensenyança. Certament, però, tal i com diu el
text, la pedagogia que més ha dominat ha estat la teoria de l’educació la qual
es basa en un seguit d’explicacions extenses i sense cap fondament d’acció en
la pràctica.
És complicat fet
una síntesi d’aquesta entrada, és per això que hem optat per fer un seguit de cites
a diferents autors que fa la lectura i a algun dels quals farem referència més endavant
en d’altres entrades i de forma més esplaiada.
Cita a l’Escola
Moderna de Freinet (1960) com a impulsora
del treball cooperatiu; Comenius (1635)
per tal de tenir capacitat per oferir “artificis per ensenyar a tots totes les
coses”; Herbart, seguidor de Kant, que constata que la pedagogia
derivarà en d’altres pedagogies però conservarà la seva essència; Tyler (1949) representatiu del
currículum escolar com a producte, pla d’estudis i exàmens; Stenhouse
(1975), que entén l’educació com a un procés tant de professors com a
estudiants; Grundy (1987), com a
pràctica de l’ensenyament ajustat a cada context; Cronbleth (1990), com a conjunt d’interacció entre professors i
alumnes en el seu context; Francis
W.Parker (1875), emfatitza en les competències socials i l’expressió
personal, desplaçant l’aprenentatge memorístic; Dewey (1897) , amb la frase “l’única educació veritable s’aconsegueix
estimulant les capacitats de l’infant segons les exigències de les situacions
socials en què es troba” i que es pot definir per sí mateixa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario